La fama culinària de Bolonya va començar en l’Edat mitjana amb la universitat. Bolonya es va convertir així en “la dotta” i “la grassa” (la docta i la grossa), a causa de la vida exuberant, fins i tot en la taula, dels estudiants. En una època en la qual la desigualtat social repercutia en l’alimentació, que sovint era escassa i poc variada, a Bolonya la cuina era global, però d’estil local i abundant.
Massimo Maracci, Director de Cultura Italiana, il·lustra l’evolució d’aquesta tradició, basant-se en els exhaustius estudis de Massimo Montanari i Piero Camporesi, de la Universitat de Bolonya, el famós gastrònom Pellegrino Artusi i Marino Niola, antropòleg de la Universitat de Nàpols. De manera acurada i entretinguda, descobrirem que molts dels quals avui reconeixem com a símbols de la gastronomia i alimentación italiana tenen el seu origen i evolució en llocs i formes insospitades. Per exemple, els espaguetis al pomodoro es convertiran en una identitat italiana amb ingredients no italians: els espaguetis procedeixen de Pèrsia i són introduïts en l’Edat mitjana pels àrabs a Sicília i Apulia, mentre que per al tomàquet caldrà esperar al descobriment d’Amèrica. O els espaguetis a la bolonyesa: no existeixen a Bolonya, sinó que es van inventar i van servir a Torí després de la Unificació per a fusionar dues tradicions: Nàpols per als espaguetis i Bolonya per al ragú.
Per tant, la tradició és sempre interpretació, i si Pellegrino Artusi amb les seves receptes va reunir culturalment a Itàlia en la taula, avui podem veure nous descobriments i perspectives.
Al final s’oferirà un aperitiu amb un tast de productes típics de la regió d’Emilia Romagna