“Lectures de la modernitat poètica, n 77: Remo Fasani vist pel seu traductor Antoni Clapés” – Amb motiu de la traducció al català de la col·lecció Novenari.
Remo Fasani (Mesocco, 31 de març de 1922-Grono, 27 de setembre de 2011) va ser el poeta més prolífic dels Grisones de parla italiana i un dels més coneguts del cantó del Tesino de parla italiana (va guanyar quatre vegades el Premi Schiller i en 1994 el Premi de Cultura dels Grisones).
Entre els temes de la seva rica producció – des del debut de Senso dell’esilio (Sentit de l’exili) fins al punt d’inflexió de Qui e ora (Aquí i ara), des de Quaranta quartine (Quaranta quartetes) fins a Sonetti morali (Sonets morals), des de Vento del Maloggia (Vent del Maloggia) fins A Sils Maria nel mondo (A Sils Maria en el món), des de Sogni (Somnis) fins al testament poètic de Novenari (Novenarios) – destaca el paisatge alpí. Però no es tracta només d’una descripció: per a Fasani, les muntanyes, els arbres, els cursos d’aigua, el vent, la llum, el silenci… li porten a un “més enllà” i estimulen al lector a agusar també la seva pròpia mirada. Al costat d’una lectura gairebé mística del món, trobem un altre vessant de la seva poesia, que aborda temes desafiadors, generalment no tocats per la tradició lírica, com a polèmiques i invectives contra les distorsions mediambientals, polítiques o socials, contra les males pràctiques en general. Sobretot en els seus últims anys, la poesia es va convertir en la fidel companya dels dies de Fasani, en un diàleg diarístico amb la realitat, amb altres homes de lletres (Mario Luzi, Cristina Campo, Friedrich Hölderlin…) i amb les persones que trobava en els seus passejos solitaris, fins i tot més que amb els seus lectors: un diàleg brodat sobre una trama ètica i espiritual.
Els Novenari van ser escrits en l’estiu de 2000 a Sils Maria i són, entre els llibres de Fasani, una construcció única: una col·lecció de noranta-nou estrofes, cadascuna d’elles de nou versos de nou síl·labes lliures, segons la pròpia definició de Fasani, que representen, en termes d’art poètic i mètrica, un vertigen. Com en tot el que ha escrit Fasani, el vertigen està contingut i forma part de l’harmonia i la veu singular del poeta, que de fet defineix el vers del Novenari com a “lliure”, com a versos de nou síl·labes lliures (enneasíl·labs), una definició mètrica molt valenta per als qui s’aventuren en l’estudi de les formes mètriques codificades.
Acte organitzat per la llibreria Jaimes, amb el patrocini de l’Institut Italià de Cultura de Barcelona i el Consolat General de Suïssa a Barcelona