L’Institut Italià de Cultura té el plaer de presentar, en el marc del Festival FITT de Noves dramatúrgies,
Ballarini – Trilogia degli occhiali
text i direcció de Emma Dante
amb Sabino Civilleri i Manuela Lo Sicco
llum: Cristina Fresia
foto: Carmine Maringola
Co-producció: Compagnia Sud Costa Occidentale, Teatro Stabile di Napoli i CRT Centro di Ricerca per il Teatro
Ballarini és el tercer capítol de la trilogia degli Occhiali formada per tres espectacles autònoms però units pels temes de la marginalitat: la pobreza, la vellesa i la malaltia. Tots els personatges de la trilogía porten ulleres. Son mig cecs. Melancòlics i alienats
So che un amore
può diventare bianco
come quando si vede un’alba
che si credeva perduta.
Alda Merini
En una habitació, una dona vella està mirant l’interior d’un bagul. S’aixeca amb dos cables a cada mà. Quan els connecta, el firmament s’encén. A l’altra banda, en un altre bagul hi ha un home vell que la mira i li somriu amorós. Ell se li apropa. Ella l’ajuda a posar-se una americana de casament que agafa del bagul. Ballen. Ell, recolza el cap a l’espatlla d’ella. Ella l’abraça fort. Es fan un petó. Ell la toca. Ella es deixa tocar. Ell li frega la cuixa amb la cama. Ella li agafa la cama per no perdre l’equilibri. Ell es desbotona l’americana i després els pantalons. L’abraça fort. Té un orgasme. Ella es moca i es rasca la cuixa. Ell es treu un rellotge de butxaca de l’americana. Menys 5…, menys 4…, menys 3…, menys 2…, menys 1… Quan sona a mitjanit ell llença un petard. Es fan un petó. Ell es posa la mà a la butxaca i en treu un grapat de confeti. El llença a l’aire, festiu. La mira. Ella el mira. “Per molts anys, amor meu”. Ell treu una ampolla de cava d’un bagul. Ella treu un vel de núvia de l’altre bagul i se’l posa al cap. Després fa sonar un vell carilló. Es treuen la màscara de vells, es posen les ulleres i tornen a ballar. Amb les notes de velles cançons ella i ell celebren l’arribada d’un nou any ballant, fent marxa enrere, la seva història d’amor.
Emma Dante