Vita meravigliosa, amb Iaia Forte i Diana Tejera, dues artistes extraordinàries que ens introduiran, una en vers i l’altra en música, a la poesia de Patrizia Cavalli, una de les poetes italianes contemporànies més llegides i estimades.
A través de poemes, prosa i cançons, “Una vida meravellosa” ens introdueix a un món poètic ric i variat, amb un enfocament especial en el tema estimat d’aquests versos: el teatre de l’amor, amb les seves obsessions precàries, gelosies, èxtasis i malenconies. Però no és només amor: cada objecte sobre el qual descansa aquesta poesia esdevé més lleuger, més viu, més intens.
Iaia Forte, graduada al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, va debutar amb Toni Servillo i va col·laborar extensament amb el grup “Teatri Uniti”. Al teatre, ha treballat amb Leo De Bernardinis, Mario Martone, Carlo Cecchi, Federico Tiezzi, Valerio Binasco, Emma Dante, Alfonso Santagata i Luca Ronconi, apareixent en algunes de les produccions més aclamades per la crítica dels darrers anys. Va debutar al cinema a “Libera” de Pappi Corsicato, on també va protagonitzar “I Buchi Neri”, “I Vesuviani”, “Chimera” i “Il volto di un’altra”. Al cinema, ha treballat amb M. Nichetti, M. Ferreri, T. De Bernardi, M. Martone, R. De Maria, M. Risi, Peter Greeneway i P. Sorrentino, guanyant dos Nastri d’Argento, un Globo d’Oro, un Ciak d’Oro i un Premi Sacher a la millor actriu. Va protagonitzar “La gran bellesa” de Paolo Sorrentino, una pel·lícula italiana que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera.
Diana Tejera, cantautora, multiinstrumentista i productora, va ser membre de Fiori d’Acqua Dolce, produint la cançó inèdita de Battisti/Mogol de 1978 “Il Paradiso non è qui”. El 1998, va crear el projecte “Pink!”, i l’any 2000 el duet es va convertir en una banda de quatre membres anomenada Plastico, guanyant l’11a edició del Festival de San Marino. El 2002, Plastico va actuar al 52è Festival de Música de Sanremo amb la cançó “Fruscìo”, escrita per Diana. Va col·laborar amb Tiziano Ferro i va guanyar el festival Sound is Life el 2008. El seu àlbum en solitari “La mia versione” es va publicar el 2010. Va tocar la guitarra elèctrica a la gira d’estiu de Paola Turci del 2011 i ha col·laborat amb artistes internacionals com Ana Carolina i Chiara Civello. El 2012 va publicar “Al cuore fa bene far le scale”, un recull de poemes i cançons nascut d’una col·laboració amb la poeta Patrizia Cavalli. El 2015 va formar un duet anomenat “ED MONDO” amb Ersilia Prosperi. El 2018 es va publicar el seu nou àlbum de cançons inèdites, “Mi fingo distratta”. El 2019 va organitzar el festival Primo Maggio a l’Angelo Mai —May così tante— amb 30 artistes a l’escenari. El 2020 va compondre, interpretar i gravar el seu nou àlbum (“Libre”) en anglès, castellà i francès. Va col·laborar amb l’Orquestra Piazza Vittorio i va compondre la música del documental sobre Patrizia Cavalli, “Le mie poesie non cambiranno il mondo”, dirigit per Annalena Benini i Francesco Piccolo. Dues cançons del seu repertori van ser seleccionades per al documental “Chutzpah— Qualcosa sul pudore”, nominat als Premis David di Donatello 2024.
Produït per Argot Produzioni.
en ITA
Esdeveniment especial ofert per l’Institut Italià de Cultura de Barcelona per concloure la 25a Setmana de la Llengua Italiana al Món
Part del FLIB – Festival di Letteratura Italiana a Barcellona
