Regia di: Agostino Ferrente e Giovanni Piperno
DOC/IT PROFESSIONAL AWARD
Les penes i la bellesa de créixer en el Sud en una pel·lícula basada en la realitat que narra tretze anys de vida. La d’Adele, Enzo, Fabio i Silvana, narrats en dos moments fonamentals de les seves existències: la primerenca joventut en la Nàpols plena d’esperança del 1999 i el principi de l’edat adulta en la Nàpols paralitzada d’avui dia.
«Quatre mirades plenes de bellesa, tristesa, ironia, ingenuïtat, fragilitat, por, esperança, cinisme. I sobretot radiants d’aquella llum especial que només a aquella edat posseeix qui encara somia en les coses boniques. Però ja llavors, quan rodem Intervista a mia madre (Entrevista a ma mare), els nostres quatre protagonistes mostraven un peculiar desencant: perquè la catàstrofe, sempre a l’aguait en la seva ciutat, és una amenaça a més d’una coartada que torna immòbils les vides dels napolitans, i ells ho sabien, per instint i per educació». [Agostino Ferrente i Giovanni Piperno]
Agostino Ferrente després d’haver rebut nombrosos premis amb els curtmetratges amb què va debutar, dirigeix amb Giovanni Piperno Intervista a mia madre (Entrevista a ma mare) (1999) i Il film di Mario (La pel·lícula de Mario) (1999-2001). El 2006 realitza L’orchestra di Piazza Vittorio (L’orquestra de Piazza Vittorio), seleccionada i premiada en nombrosos festivals. A continuació dirigeix vídeos musicals, un dels quals té com a protagonista a Margherita Hack.
Giovanni Piperno dirigeix nombrosos documentals entre els quals destaca L’esplosione (L’explosió), vencedor del Torino Film Festival 2003. CIMAP! centoitalianimattiapechino, participa en el Festival de Locarno el 2008. El 2010 Il pezzo mancante (El tros que falta), aconsegueix el premi Cinema Doc en el Festival de Torí. Amb Le cose belle (Les coses boniques), co-dirigit amb Ferrente i presentat en Le Giornate degli Autori (Les Jornades dels Autors), guanya, entre d’altres, el SalinaDocFest.