Mariangela Gualtieri va néixer a Cesena, Emilia Romagna. En 1983, juntament amb el director Cesare Ronconi, va fundar el Teatre Valdoca, del qual és dramaturga. Des del principi, s’ha ocupat de la transmissió oral de la poesia, dedicant tota la seva atenció a l’amplificació de la veu i a l’associació entre el vers poètic i la música en directe. Entre els seus textos publicats figuren: Antenata (Crocetti ed., 1992 y 2020), Fuoco Centrale (Einaudi, 2003), Senza polvere senza peso (Einaudi, 2006), Bestia di gioia (Einaudi. 2010), Caino (Einaudi, 2011), Quando non morivo (Einaudi, 2019), Paesaggio con fratello rotto (Einaudi, 2021), L’incanto fonico. L’arte di dire la poesia (Einaudi, 2022), Bello mondo (Einaudi ET Poesia, 2024), Ruvido umano (Einaudi,2024), Album per pensare e non pensare (Bompiani, 2025).
La bogeria celestial, en paraules de l’autora, podria ser una de les infinites respostes a la fatídica pregunta: «què és la poesia?». Aquest ritu sonor neix d’una gran cura i estudi de la força oral del vers. La poesia és música i consegüentment és energia acústica que pot convertir-se en encantament fònic, embolicar el cos i l’alegria del cos. I igual que la música vol investir el cos, tocar la nostra part mineral, caixa toràcica, caixa cranial, ossets, i posar-ho tot en viva ressonància.
Un esdeveniment del IIC Barcelona, en col·laboració amb el Teatre Valdoca i el Teatre Akademia
Entrada gratuïta inscripció obligatòria en iicbarcellona@esteri.it