Conferència de Primavera
L’Institut Italià de Cultura, amb l’objectiu de promoure el pensament filosòfic italià contemporani, organitza, en col·laboració amb la Facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona, una trobada amb el prof. Maurizio Ferraris, filòsof i acadèmic italià.
abstract
I si el comunisme s’hagués fet realitat? Pensa-hi. El telèfon mòbil amb el qual creem dades, és a dir, riquesa, ens pertany, igual que la casa que lloguem a Airbnb o l’automòbil que fem servir per a treballar amb Uber: som els propietaris dels mitjans de producció. D’això resulta la fi de l’alienació: la diferència entre el temps de treball i el temps de vida ha desaparegut, tots fem moltes coses en lloc de fer una tasca monòtona i repetitiva al llarg del temps, i el treball s’ha convertit en una mobilització sense fronteres. La diferència entre el treball intel·lectual i el treball manual ara és borrosa: cada vegada més persones en les societats occidentals fan servir els seus braços i cames per a mantenir-se en forma, i els dits per a treballar amb un teclat; La fatiga física generalment ja no forma part de l’equació, perquè la major part de les tasques les realitzen les màquines i només tenim un treball, el de viure i consumir. Estem avançant cap a una societat sense classes (que existeixen com a indicacions d’ingressos però no com a marques d’identitat i comportament) i sense estat (les prerrogatives estatals de l’exercici legítim de la força, la informació biopolítica, l’encunyació de moneda i distribució de correu estan evolucionant progressivament cap a agències extraestatals). Malgrat alguns sobirans anecdòtics, no menys obsolets que la Restauració de 1814, el que tenim és una societat globalitzada, és a dir, una nova internacional, excepte que aquesta vegada és efectiva: per això és aterridora, perquè és una realitat i no un vague ideal romàntic. Finalment, el populisme que s’està afermant a Europa i Amèrica és la realització d’aquesta fase intermèdia entre la societat burgesa i el comunisme que Marx havia definit “dictadura del proletariat”.