Antonio Gramsci va escriure aquests contes per a nenes i nens entre 1926 i 1934, els anys que va passar a les presons feixistes de Mussolini. Els enviava per carta als seus dos fills, Delio, nascut el 1924, i Giuliano, nascut el 1926, que mai no va arribar a conèixer, i a la seva dona, Iulca Schucht, violinista russa que havia conegut alguns anys abans, de la qual es va enamorar perdudament
Aquest llibre il•lustrat, entre els primeríssims d’aquest tipus, és el resultat de la col•laboració i coedició de dues editorials: Icaria Editorial de Barcelona i Abbà Edizioni de Càller (Sardenya) amb el patrocini de la Regió de Sardenya. També l’Assòtziu de sos Sardos in Catalugna ha contribuït a la realització del volum; enguany, de fet, es commemoren els vuitanta anys de la mort d’Antonio Gramsci, que, amb més de vint mil documents i llibres escrits sobre ell i la seva obra, és l’autor amb la bibliografia dedicada més extensa.
Els contes s’han traduït de L’Albero del riccio, Apologhi e raccontini torinesi i Raccontini di Ghilarza e del carcere, i es publiquen en quatre llengües: italià, castellà, català i sard. Una manera, creiem, d’afavorir el diàleg i la comprensió recíproca entre llengües i pobles.