Rinaldo Alessandrini (Roma, 1960) és un director d’orquestra, clavecinista, pianista, organista i director de cor italià. Va començar a estudiar piano i a cantar en un cor als 14 anys. Als 18, es va interessar per la música antiga, començant a estudiar clau amb el conegut clavecinista Ton Koopman. En 1984 va fundar el conjunt vocal i instrumental Concerto Italiano per a la interpretació de música renaixentista i barroca. És conegut a tot el món, especialment per les seves interpretacions de madrigals italians de compositors com Luca Marenzio i Claudio Monteverdi i, des de fa alguns anys, per les seves nombroses gravacions d’Antonio Vivaldi.
Agrupats en nou llibres i publicats entre 1587 i 1651, continuem aquest esplèndid recorregut per aquest corpus concebut com un exercici de proto-òpera i un teatre de les emocions. Aquest tercer llibre, publicat a Venècia en 1592 per Riccardo Amadino, constitueix la primera confirmació documental de l’estada del compositor a Màntua, on va treballar com viola a la cort de Vincenzo Gonzaga.
En molts aspectes, aquesta nova col·lecció és un reflex de l’ambient cultural de la ciutat i també dels gustos del seu mecenes. La selecció de textos literaris inclou autors de la cort de Ferrara com Giovanni Battista Guarini i Torquato Tasso. Aquest Tercer Llibre marca una etapa en l’exploració de la vida interior de la paraula, que la música capta i amplifica amb sensibilitat i força renovades. D’altra banda, la plenitud contrapuntística d’alguns dels madrigals ens parla d’una certa culminació sobre les possibilitats de la primera pràctica. Es tracta d’un llibre que mostra els màxims dots compositius del autor, que buscava presentar obres a major escala i un prodigiós equilibri entre tradició i innovació, amb tal èxit en la seva època que va obligar a cinc reimpressions en dues dècades.