Itàlia té una gran tradició de cinema de qualitat, és el país que ha guanyat més Óscar en la categoria “millor pel·lícula de parla no anglesa”, i la seva producció cinematogràfica contemporània està recolzada sent part fonamental de la promoció de la marca Itàlia al món.
Fare cinema: la iniciativa té com a objectiu la promoció a l’estranger de la producció cinematogràfica italiana de qualitat, amb el suport de la xarxa diplomàtica consular i dels Instituts Italians de Cultura. Un projecte ambiciós que, en col·laboració amb el MIBACT, està basat en una estratègia plurianual i en el treball d’equip amb les entitats públiques i privades del sector cinema, en particular Anica i Istituto Luce Cinecittà.
Fare cinema és part de les actuacions previstes pel pla de promoció integrada Vivere ALL’italiana, en l’àmbit de la qual el cinema representa un dels eixos prioritaris.
I mestieri del cinema: 100 testimonial en 100 ciutats – la primera edició de “Fare Cinema”, del 21 al 27 de maig de 2018 està dedicada a les professions del cinema, és a dir a tots aquells professionals – actors, directors, guionistes, directors de fotografia, escenògrafs, experts de vestuari, maquillatge, muntatge, efectes especials etcètera – que componen la complexa màquina de la producció cinematogràfica i que, davant o darrere de la càmera, contribueixen a l’èxit del nostre cinema a Itàlia i a l’estranger. 100 testimonial/ambaixadors del cinema en 100 ciutats parlaran del cinema italià mitjançant conferències, trobades amb el públic, seminaris, contes i experiències d’un treball diari fet de passió, creativitat i grans capacitats tècniques.
LORO DI NAPOLI
Il nuovo Cinema napoletano
El veritable protagonista de l’última edició de la Mostra del Cinema de Venècia ha estat el nou cinema napolità. Un recorregut llarg i eclèctic, en la secció oficial el musical Ammore i malavita, en les altres seccions unes 10 pel·lícules, entre elles: Il signor Rotpeter de Antonietta De Lillo, l’animació Gatta Cenerentola de Alessandro RAK, L’equilibri de Vincenzo Marra, Veleno de Diego Olivares, Nato a Casal di Principe de Bruno Oliviero i Il cratere de Silvia Luzi i Lucca Bellino, que després de Venècia ha guanyat el prestigiós Premi Especial del Jurat en el Festival de Tòquio.
La presència de Nàpols i dels seus talents com veritables fenòmens del cinema italià comença en el nou mil·lenni, passant per la confirmació de talents ja coneguts com Mario Martone, a veritables descobriments com Paolo Sorrentino. El nou cinema napolità sorprèn i enlluerna de seguida per la varietat de temes i d’històries, la diversitat d’estils com a testimoniatge de la gran riquesa artística. Després arriben documentals i thriller, comèdies amargues i contes d’un passat més o menys recent: un fresc en clar i fosc que des de la ciutat de Campània explica molt també de la Itàlia d’avui dia. Un fresc en què participen també autors no napolitans ja que l’esperit de la ciutat resideix precisament en això, com Matteo Garrone (Gomorra), la recent Napoli velata de Ferzan Ozpetek, amb extraordinàries crítiques, que està triomfant en el box office a Itàlia.
Nàpols és també indústria de l’audiovisual amb els seus factory, societats amb la capacitat d’atreure produccions importants (entre elles Figli del Bronx) o bé de produir complicades i cares pel·lícules d’animació (en el cas de la Mad). Una brigada napolitana no solament de grans directors (de Paolo Sorrentino a Mario Martone) i intèrprets coneguts ( Toni Servillo i Beppe Servillo, Iaia Forte, Silvio Orlando i molts altres) sinó també de molts autors, artistes i productors que junts formen el nou cinema napolità. Que, no cal oblidar-ho, en aquests últims anys ha guanyat nombrosos premis prestigiosos, del Festival de Cannes als Óscar europeus fins al mític Oscar americà (Carla Cattani)