Claudia Castellucci, All’inizio della città di Roma
La dimensió humana de la quantitat, percebuda en els inicis d’una societat de masses com l’antiga Roma, se sent per primera vegada com una amenaça. Aquest títol fa referència a l’inici d’una de les civilitzacions europees més extenses, en les albors de la vida social organitzada, i amb la necessitat de regular les relacions entre els éssers humans i les coses, que es multiplicaven desmesuradament. Així va néixer el Dret com a resposta a l’immens nombre de casos que havien de ser examinats, i aquesta coreografia imita els fets, conseqüències, judicis i pactes que donen lloc a uns certs moviments de l’acció humana. Les normes del Dret romà capten el costat jurídic dels afectes humans. L’experiència primitiva a la base d’aquestes abstraccions jurídiques capta també la profunditat psíquica de l’individu: l’instint de conservació, el sentiment de propietat, el concepte de justícia, el fonament de la solidaritat, la percepció del just i la transcendència d’un ordenament jurídic imparcial.