Paolo Angeli
Va créixer a Palau, Sardenya, en un ambient musical molt estimulant i va començar a tocar la guitarra als 9 anys. En 1989 es trasllada a Bolonya i en 1990 neix el Laboratorio di Musica & Immagine: un conjunt de 14 músics que crida l’atenció dels principals festivals europeus de música innovadora. Entre el post-rock de cambra de Mistress, el duo amb Stefano Zorzanello, els sets d’improvisació amb Jon Rose, la producció de Pacifica de Fred Frith i el cor de Tasgia, comença a tocar la tuba amb la Banda Roncati. En el mateix període, és entre els fundadors de la Scuola Popolare di Musica Ivan Illich i del segell independent Erosha. En 1993, inicia un viatge cap endarrere per descobrir les arrels de la seva cultura nativa. Entre 1994 i 1996 neix la guitarra sarda preparata: un instrument orquestral de 18 cordes, un híbrid entre una guitarra baríton, un violoncel i una bateria, equipat amb martells, pedals i hèlixs de to variable. Amb aquesta singular extensió construïda en el CROM de Francesco Concas, Paolo reelabora, improvisa i compon música inclassificable, suspesa entre el free jazz, el folk noise i el minimal pop.
El seu àlbum conceptual Dove dormono gli autobus (On dormen els autobusos) surt en 1995. En 1997 gana el concurs Posada Jazz Project i grava Linee di fuga, el seu primer treball amb una guitarra modificada. Angeli captura immediatament l’atenció de la crítica i el duo Paolo Angeli/Chitarra Sarda Preparata es fa indissoluble. En 2003, publica l’àlbum Bucato, en directe en solitari per a ReR. Segueixen les gires pel Canadà i els Estats Units, immortalitzades en les publicacions en directe Mede i Drawing Circle. Aquest mateix any, a petició de Pat Metheny, dissenya un nou model de guitarra sarda preparata. En 2005 crea Nita, l’angelo sul trapezio (ReR), una banda sonora imaginària en la qual participen la majoria dels músics de l’escena creativa de Bolonya i que és una expressió disruptiva de la frescor d’aquest moviment musical. En 2005 Paolo es trasllada a Barcelona i en 2007 s’estrena amb l’eclèctic Tessuti (ReR). En 2010, redescobreix la senzillesa de la guitarra “nua”. En 2013 produeix un àlbum que no s’alinea amb els seus anteriors treballs: Surt Quanto Basta (ReR) per afirmar una poètica suspesa entre el jazz contemporani, les influències flamenques més antigues, els suggeriments àrabs, els ritmes balcànics, la música nord-africana, el post-rock, el pop de recerca, l’avantguarda històrica i la música de la seva terra.
Paolo Angeli és llicenciat en etnomusicologia pel DAMS de Bolonya. De 1997 a 2003, col·labora amb el ISRE en la digitalització i creació dels arxius sonors del Archivio Mario Cervo, la col·lecció més important del món dedicada a la música sarda. Com a investigador, ha publicat Canto in Re (ISRE 2005) – un volum històric analític sobre el Canto a Chitarra, acompanyat d’una caixa de 4 CDs amb enregistraments que daten d’entre 1930 i 1967. Juntament amb Nanni Angeli, és el director artístic de Isole che parlano, un festival suspès entre la tradició i la innovació que se celebra al Palau des de 1996.