Illustrato da Elisa Pellacani – Presentazione a cura di Andrea Briganti – Interverrà la traduttrice Ariadna Goberna
XIV Settimana della lingua italiana nel mondo
Presentació de les dos edicions en italià i català del llibre “El pingüí sense frac” de Silvio d’Arzo, finat el 1952. Il·lustracions d’Elisa Pellacani. Editrice Consulta, librieprogetti. Presentació a càrrec del Prof. Andrea Briganti (Universitat de Parma); Intervindran Elisa Pellacani i la traductora Ariadna Goberna. Seran exposades les planxes originals que il·lustren el volum. Definit d’una banda de la crítica contemporània com el més bonic dels llibres per a nens després de Pinotxo, l’obra no va tindre en la seva primera publicació en 1978 la sort editorial que es mereixia. Aqusta nova edició veu la llum més de trenta anys després, enriquida per les il·lustracions d’Elisa Pellacani, fruit d’un llarg estudi d’interpretació crítica, que presenta solucions figuratives de gran impacte, no sols descriptiu sinó també emocional.
Silvio D’Arzo
IL PINGUINO SENZA FRAC
EL PINGÜÍ SENSE FRAC
Il·lustracions d’Elisa Pellacani
Traducció al català d’Ariadna Goberna
Consulta librieprogetti, 2014, 80 pàg., rústica, il·l., ISBN 978 88 89156 81 0, 15,00 euros
Descrit com un dels «llibres infantils més bonics de la llengua italiana després de Pinotxo» per Giuseppe Pontremoli, i considerat per la crítica com una de les millors obres de l’escriptor de Reggio de l’Emília, El pingüí sense frac, de Silvio D’Arzo, mai no ha rebut el reconeixement editorial que mereixia.
Ara bé, a Silvio D’Arzo li agradava molt aquesta història, que assenyalava el seu debut en la narrativa infantil.
Aquesta edició d’El pingüí sense frac, que veu la llum al cap de trenta anys de la publicació anterior, es caracteritza per les il·lustracions d’Elisa Pellacani, fruit d’un treball de recerca i interpretació aprofundit, que presenta unes solucions figuratives amb un fort impacte descriptiu i emocional. Per primera vegada, l’obra es publica en dues versions: amb el text en italià i en català. I esdevé així l’emblema d’una literatura sense fronteres, en previsió de l’Expo de Milà del 2015 i de la celebració del tricentenari del 1714.
Silvio D’Arzo (pseudònim d’Ezio Comparoni, Reggio de l’Emília, 1920-1952) és considerat un dels representants més significatius de la literatura italiana del segle xx. Se’l coneix sobretot pel seu conte Casa d’altri, que Eugenio Montale ha definit com a«perfecte» i ha estat traduït a diverses llengües, alhora que ha estat dut al cinema i al teatre. Però també per altres narracions com ara Essi pensano ad altro, All’insegna del Buon Corsiero, L’osteria, Nostro lunedì, i per molts assajos crítics. El pingüí sense frac, juntament amb Penny Wirton e sua madre, Tobby in prigione i Una storia così, es considera una obra mestra de la literatura infantil. D’Arzo va haver d’afrontar unes condicions existencials particulars que van marcar-ne la vida i que es reflecteixen en les seves obres. All’insegna del Buon Corsiero és l’única obra que va veure editada en vida.
Elisa Pellacani (Reggio de l’Emília, Itàlia), és llicenciada en Conservació de Béns Culturals per la Universitat de Parma, diplomada per l’ISIA (Istituto Superiore per le Industrie Artistiche) d’Urbino i amb estudis d’antropologia fets a la Universitat de Barcelona; la seva dedicació principal és projectar llibres per a noves edicions il·lustrades, així com prototips artístics. Des del 2008 és comissària del Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició, que se celebra a Barcelona. D’altra banda, i a través de l’Escola Itinerant del Llibre, promou la recerca sobre el llibre.
Ariadna Goberna (Barcelona, 1969) és llicenciada en Història Medieval i en Traducció i Interpretació. Exerceix com a traductora i correctora lingüística des de l’any 2000. I com a projecte personal, des del 2007 ha iniciat un procés de creació artística que l’ha portat a experimentar per diverses disciplines, en especial la ceràmica i el llibre d’artista.
Al maig del 2014 l’edició il·lustrada del volum en llengua italiana va ser presentada al Saló Internacional del Llibre de Torí i posteriorment a Reggio de l’Emíla, a la Biblioteca delle Arti dels Musei Civici en el marc del projecte «Il maggio dei libri»del MiBAC (ministeri de cultura italià). A l’octubre del 2014 l’edició en llengua catalana es presenta a l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona.