Il prato
La crisi de la joventut italiana i l’alt percentatge de suïcidis entre els joves professionals i universitaris van inspirar aquest film ambientat al camp de la Toscana, on un diplomat d’agronomia intenta organitzar una comuna agrícola a les terres abandonades de San Gimignano.
“Les imatges d’Il prato, potser les més belles i líriques de la carrera dels cineastes toscans, mostren el procés d’individualització que es produeix amb la fi de les ideologies, amb el col·lapse del pensament utòpic i amb la transitorietat que tot ocupa en la naturalesa” (Hilario J. Rodríguez).