Ressurrecció
A finals del segle XIX un príncep rus sent la necessitat de redimir-se dels pecats de joventut en veure’s involucrat en el judici a una dona a qui anys enrere va seduir i abandonar.
“Un retorn a l’esperit de les grans narracions, de les històries més poderoses que la mateixa vida. Els Taviani mostren un cop més la seva voluntat de seguir Lev Tolstoi, a qui abans havien adaptat a San Michele aveva un gallo i Il sole anche di notte, en la seva recerca d’un discurs que contingui totes les grans emocions, les grans passions i els grans escenaris. Una cosa que a la Itàlia d’avui només es pot aconseguir a través del mitjà televisiu” (Lorenzo Cuccu).