A través dels llenguatges de Marina Gasparini, Serge Gualini, Rabee Baghghani i Santiago Parets, l’exposició reuneix quatre pràctiques artístiques que operen a través del concepte de traducció, movent-se entre la imatge i la matèria, l’arxiu i el cos, l’algorisme i l’autoria, la bellesa i el poder. Al llarg de l’exposició, la imatge mai no és fixa ni autònoma, sinó que s’entrellaça amb el teixit, es reinterpreta a través de la memòria cultural, es converteix en espai d’identitat i resistència, mentre que les tecnologies digitals i les referències històriques serveixen de punt de partida per a processos de transformació.
L’exposició romandrà oberta fins al 28 de febrer.
Marina Gasparini investiga el tèxtil com a arxiu viu de coneixement i història econòmica. Explorant el vincle entre la producció tèxtil i la naturalesa, l’artista construeix un jardí eteri inspirat en manuscrits botànics i textos antics, qüestionant la forma en què els recursos naturals i el patrimoni cultural es valoren i transmeten al llarg del temps.
Serge Gualini treballa amb la intel·ligència artificial reivindicant el paper de l’autoria humana, contrastant la immaterialitat del codi a través de gràfics digitals i collages arrelats en una dimensió històrica i escultòrica.