Rocco i els seus germans
direcció: Luchino Visconti
producció: Goffredo Lombardo per la Titanus, Roma/Les Films Marceau, Paris
guió: L.Visconti, S.C.d’Amico, Pasquale Festa Campanile, Massimo Franciosa, Enrico Medioli
fotografia: Giuseppe Rotunno
música: Nino Rota
duració: 180 min.
intèrprets: Alain Delon, Renato Salvatori, Katina Paxinou, Annie Girardot, Paolo Stoppa, Claudia Cardinale.
Una família de Lucania, una regió del sud d’Itàlia, emigra a Milà per escapar de la pobresa. La mare i els seus cinc fills, als quals estan dedicats els cinc capítols de la pel·lícula, intentaran reconstruir una existència digna a la nova ciutat industrial, en un context econòmic i cultural molt diferent del que provenen. Els joves intentaran integrar-se a la nova realitat provant diversos oficis: Rocco, venedor en una botiga; Luca, repartidor; Simone, boxejador, i finalment, Ciro a la fàbrica. Rocco i els seus germans és una pel·lícula plena de referències literàries, és una història difícil d’emigrants, de conflictes entre diferents mons, de relacions romàntiques dramàtiques.
Visconti va descriure la seva pel·lícula com “La història d’una mare i els seus cinc fills: cinc com els dits d’una mà (…) Una expressió sibil·lina, que deixa els seus col·laboradors desconcertats, però que ja conté els motius dominants de Rocco: una mare ambiciosa i possessiva que considera els seus fills com a instrument de la seva voluntat d’afirmació; una família unida com el puny d’una mà per un vincle arcaic de solidaritat fraterna ”*.
* Alessandro Bencivenni, Luchino Visconti, Il Castoro, Milano, 1995.