direcció: Vittorio de Sica
producció: Dino de Laurentis, Carlo Ponti per Ponti-De Laurentis
guió: Cesare Zavattini, Giuseppe Marotta, Vittorio de Sica
fotografia: Carlo Montuori
música: Alessandro Cicognini
duració: 118’ min.
intèrprets: Totò, Sophia Loren, Paolo Stoppa, Silvana Mangano, Eduardo de Filippo, Vittorio de Sica.
M’encantaria viure en un planeta tot
napolità perquè sé que hi estaria bé
Marcello Mastroianni
Pel·lícula amb diferents episodis ambientada a la Nàpols popular de després de la Segona Guerra Mundial. Algunes figures que hi apareixen van entrar a la història del cinema italià: Totò representant el “pazzariello”, un personatge de la tradició napolitana, l’artista que caminava pels carrerons vestit de manera vistosa i acompanyat de músics, representant actuacions de carrer per anunciar les activitats comercials; Sophia Loren en el paper d’una provocadora cuinera de pizza; Vittorio de Sica, que interpreta un noble amb el vici del joc, reduït a jugar a cartes amb un nen; Eduardo de Filippo que treballa com a professor del “pernacchio”.
Adaptació del llibre de Giuseppe Marotta titulat L’or de Nàpols, la pel·lícula és un acte d’amor de De Sica a la ciutat i als seus habitants. No és una pel·lícula neorrealista, tot i que trobem la ciutat amb els seus carrerons, les seves places i el passeig marítim, sinó que “el discurs versa sobre certs personatges ‘eterns’ del poble napolità, és aquesta la referència literària de la qual partim. Però De Sica sap transformar la guapperia, la ‘espontaneïtat’ del carreró, la capacitat dels nens de viure rols d’adults, la saviesa dels ‘professors de la gent, etc. en quelcom que es converteix en llum i ritme de la pel·lícula “*.
* Franco Pecori, Vittorio de Sica, Il Castoro, Milano, 1995.