L’Institut italià de cultura de Barcelona organitza l’exposició fotogràfica de Davide Bramante en col·laboració amb la Galeria Valid Foto BCN.
Concepte
Des de principis del segle XX, primer a Europa, i després a la resta d’Occident, hi ha hagut un fenomen de concentració a les ciutats: on ciutats de petit tamany es converteixen progressivament en metròpolis. Aquest resultat, però també necessari, passa perquè a les ciutats, especialment en les grans, “tot pot passar” … El somni d’alliberar-se, de poder concretar-se per a un mateix i per a la pròpia família, està darrere de la cantonada. Al mateix temps, els poderosos del món, els agrada sortir retratats posant “La primera pedra”com a símbol de creixement econòmic i expansió en general.
En aquest nou segle, amb l’arribada del 2000, molts símbols, creences, costums, estils de vida i els somnis han canviat, i per tant els que posen la primera pedra avui planten arbres, fins i tot boscos. El somni ha canviat, ha canviat! El fenomen de tornar als orígens és sempre més fort, i es requereix una vida sana, feta d’aire net, de descobriment de perfums, gustos, vistes i nous paisatges.
La investigació de Davide Bramante, se centra en la possibilitat real de sortir del centre metropolità. L’artista va néixer a Siracusa, capital de la Magna Grècia, bressol d’una gran civilització: els grecs. Tracta de comprendre el pas de “anada i tornada”, com la història de la seva ciutat, la primera ciutat metropolitana del món antic, i com va tornar a ser una ciutat fronterera. I quina bella frontera!
L’artista
La obra fotogràfica de Bramante fotogràfica sorgeix de la seva barreja de sang siciliana i una barreja àrab, normanda, romana i espanyola,
Per ell la imponent Catedral de Siracusa, es un referent, un temple dòric que es va transformar amb diversos canvis en un temple cristià on les empremtes encara són visibles en les diferents estratificacions arquitectòniques.
Bramante intenta reunir en la seva obra les tres coses que més li agraden: l’art, la fotografia i els viatges.
Sovint es defineix com un colom de viatge incansable, que surt per llargs viatges, però sempre torna a la seva estimada casa. Els coloms dels viatgers són els seus animals estimats als quals dedica diverses hores cada dia en la seva cura, gràcies a ells mira el cel.
Les carreres amb els coloms són el seu passatemps, fins i tot la seva teràpia amb animals: tots els anys la seva col·lecció s’enriqueix amb trofeus, copes, medalles i plaques va guanyar gràcies a aquesta estranya passió per un animal sovint es passa per alt i odiada.
Des de fa a uns anys Davide té un petit estudi al cor de Siracusa, a la illa d’Ortigia, precisament a Graziella, l’antic poble pesquer; rep i acull tots els amics de l’art que coneix en els seus llargs viatges arreu del món.